HIPERINSULINISME CONGÈNIT

Imatge de la UCSF

L’hiperinsulinisme congènit (HI) és una malaltia minoritària que provoca que els afectats estiguin en risc permanent de tenir «baixades de sucre».

A l’HI, la insulina és «cega» al nivell de glucosa en sang i el cos segueix alliberant-la encara que no es disposi d’energia suficient per funcionar.

A més, a l’HI, la insulina també impedeix que s’utilitzin altres fonts d’energia alternatives.

Això és especialment perillós, perquè les baixades de sucre en sang
poden provocar danys neurològics irreversibles,
coma i fins i tot la mort.

COM ÉS EL FUNCIONAMENT NORMAL?

El nostre cos necessita energia per poder funcionar. I la part del cos que més consumeix és el cervell. Normalment, aquesta energia es la proporciona la glucosa (coneguda com a «sucre»).

La insulina és una hormona que es produeix al pàncrees i ajuda a l’organisme a controlar l’energia disponible.

És la clau que permet que la glucosa entri en les cèl·lules. L’objectiu principal és emmagatzemar reserves energètiques per poder-les aprofitar més tard.

Aquesta energia s’emmagatzema en el fetge, els músculs i el teixit gras.

En condicions normals, la quantitat de sucre en sang
es manté entre 70-150mg / dl.

Tot i que els professionals sanitaris no acaben de posar-se d’acord amb els valors de la hipoglucèmia, en general es considera que per sota de 70 mg/dl els valors no són recomanables.

Durant la digestió, els aliments que contenen carbohidrats es converteixen en sucres i passen de l’intestí prim als vasos sanguinis.

Quan augmenta la concentració de glucosa en sang, les cèl·lules beta del pàncrees segreguen insulina i l’aboquen en els vasos sanguinis.

En una persona sana, la resposta de secreció d’insulina és immediata quan els nivells de sucre en sang s’eleven.

Quan els nivells de sucre en sang baixen, el cos activa els mecanismes de defensa contra la hipoglucèmia. Primer s’allibera el glucagó, que és l’hormona que recupera la glucosa emmagatzemada al fetge per retornar-la a la sang.

Si tot funciona bé, el cos també pot contrarestar la hipoglucèmia recuperant la glucosa emmagatzemada en músculs i greix.

I QUÈ PASSA A L'HI?

L’HI és un conjunt d’alteracions que afecten el mecanisme de secreció de la insulina.

Tot i que hi ha moltes causes diferents, tots els afectats tenen en comú episodis freqüents d’hipoglucèmia.

A l’HI, la insulina, a més de reduir els nivells de glucosa a la sang, també impedeix que s’activin els mecanismes per utilitzar fonts d’energia alternatives. Això vol dir que el cervell no disposa de cap font d’energia quan els nivells de sucre en sang baixen. Evidentment, això és insostenible perquè de la mateixa manera que un cotxe no pot funcionar sense combustible, el nostre cervell tampoc funciona correctament si la glucosa que li arriba és insuficient. Quan és aquest el cas, es poden produir efectes a curt i a llarg termini.

S’ha demostrat que els nadons i nens exposats a hipoglucèmies continuades pateixen canvis en les connexions cerebrals, el que pot provocar danys neurològics irreversibles. El dany cerebral causat per les baixades de sucre pot fer que els nens tinguin dificultats d’aprenentatge o presentin episodis convulsius.

Però encara hi ha més: si una hipoglucèmia no es corregeix oportunament, pot posar en perill fins i tot la vida de la persona.

Per això, en l’HI són imprescindibles un diagnòstic ràpid i oportú, i un tractament adequat per evitar les hipoglucèmies severes.

T'INTERESSA?

UNEIX-TE A LA LLISTA

I no et perdis res de res!

ALGUNES DADES RELLEVANTS SOBRE L’HIPERINSULINISME CONGÈNIT

%
DE NADONS PATEIXEN HIPOGLUCÈMIES
EN EL PRIMER MES DE VIDA
%
DELS AFECTATS PATEIXEN HIPOGLUCÈMIES
EN EL PRIMER ANY DE VIDA
%
DELS AFECTATS PRESENTA DANYS NEUROLÒGICS

Si vols saber més…

Si vols ampliar la informació sobre l’hiperinsulinisme congènit et recomanem visitar les pàgines següents:

La Otra Cara de la Insulinaus recorda que no som metges.
Si tens qualsevol dubte sobre el tractament a seguir,
consulta amb professionals sanitaris qualificats.

Ningú vol creuar-se amb una malaltia a la seva vida, i molt menys si es tracta de la d’un fill. No obstant això, hi ha vegades en què les tempestes donen pas a dies radiants.

Aquesta és la història del nostre propi camí cap a la felicitat.

Deixa un comentari

3 × three =